NOVA WEB

A partir d'ara, podeu consultar l'actualitat del BLOC de Castalla als següents enllaços:

www.bloc.ws/castalla

www.bloccastalla.blogspot.com

El Barri Antic, per fi

Tots se'n fan ressó. El No-Do "Crònica de Castalla", el Diari de Castalla, i "Quina Castalla Volem" celebren la iniciativa de rehabilitar el Barri antic de Castalla. El BLOC s'afegeix a la celebració.

El BLOC de Castalla porta 8 anys de faena avançada. Són 8 anys fent propostes per a millorar la vida dels veïns i les veïnes del Barri antic de Castalla. Hem demanat reiteradament que tècnics especialistes facen un Estudi Integral per a la rehabilitació social, urbana, humana i ambiental del barri antic. Hem demanat la declaració del barri antic com a bé d'interés cultural (BIC), hem demanat la declaració del barri antic com a àrea prioritària de rehabilitació per part de la Conselleria d'Habitatge. Hem demanat una partida econòmica municipal per ajudar a rehabilitar les vivendes del barri. Hem demanat la reconstrucció en compte dels parcs de formigó. Hem demanat incentius per instal·lar negocis al barri. Hem demanat aparcaments i vies d'accés dignes al barri...

En definitiva, si no s'han fet les coses abans és perquè el PP no ha volgut escoltar les propostes dels veïns i veïnes, dels castelluts i les castelludes que han votat o han parlat amb el BLOC perquè transmetérem les seues propostes. Són 8 anys perduts per culpa de la sordesa irresponsable, del partidisme més ranci i l'enveja per les bones idees dels altres.

Tenim molta faena avançada. Si es volen aprofitar les dades, estudis i projectes que el BLOC de Castalla ha fet durant estos 8 anys, estem disposats a col·laborar amb totes les nostres forces amb el govern municipal. Volem que Castalla recupere el temps perdut, i ho volem fer des del consens. Falta veure si el govern ens agafa la paraula o prefereix deixar perdre les oportunitats una vegada més.

"I plovia!", per Enric Morera

Publiquem l'article del secretari general del BLOC, Enric Morera, en referència a les riuades de les poblacions de la Marina Alta.


I PLOVIA

En el mateix moment que la cabra de la “legión española” travessava el Passeig de la Castellana a 160 passes per minut, els pobles de La Marina Alta s’ofegaven. La policia autonòmica (?) de Serafín - eixe Conseller de Governació que no vol que els valencians comptem amb una policia integral- havia anunciat el risc de gota freda, i així amb la faena feta (s’envia un fax als ajuntaments i ja s’ho fareu) el nostre President se’n va anar a Madrid. Canal 9 se’n va fer ressò i el va treure molt bé -fins a set vegades- saludant a Ses Majestats els Reis. També recollien la cridòria a ZP dels nacionalistes espanyols.

Molta bandera, molta espanya i mentrestant els pobles d’Ondara, El Verger, Els Poblets, Xàbia, Beniarbeig, fins i tot Oliva -ens ha salvat la marjal- i sobre tot Calp, -víctima de la pluja i de l’urbanisme salvatge dels últims anys- s’ofegaven. Així s’expressa Ximo Tur desbordat per la tragèdia. Hem parlat amb molta gent. Este matí, Mónica Oltra i jo mateix hem estat a la zona zero de la inundació: el llit del riu Girona. Centenars de cases, comerços, empreses, cotxes…un bon desgavell. Ens han acompanyat Manolo Martínez, Xavi Pons, Pau Reig, Dimas Montinel, Salvador Sendra -que ha patit la destrossa sencera de casa seua- i altres companys i amics del partit. Fa 50 anys tinguérem la riuà de l’horta de València. Si aneu a l’exposició al MUVIM sembla que encara hem de donar gràcies al franquisme, increïble. Fa 25 anys tinguérem la pantanà de Tous. Ara, -encara amb l’emoció del dia de la raza- les nostres autoritats han anat a vore què collons ha passat. Han tardat més de 12 hores, i els equips especialitzats més de 24 en arribar quan el mal ja havia passat. Prevenció 0. El PPSOE ha competit a vore qui posa més diners, qui la té més llarga. Que els ho pregunten als ciutadans de la Ribera que encara estan pagant deutes i préstecs. I fa 25 anys!. Au! Tots darrere la cabra.

Dimecres 25 de setembre, Plenari

Ordre del dia de dimecres 25 de setembre a les 13h15':

- Modificació de les ordenances fiscals
- Rectificació de l'inventari de béns a 31 de desembre de 2006
- Aprovació de les festes locals tradicionals per a l'any 2008
- Ordenança municipal de neteja viària i gestió de residus en el terme municipal de Castalla
- Pròrroga del contracte de gestió del servei públic d'explotació de l'Ecoparc
- Selecció i adjudicació del programa d'actuació integrada de la UE4 Gabriel Miró
- Autorització per a hipotecar la concessió del Centre educatiu bilingüe ubicat en el sector UZI6

Article d'opinió: "Què li convé al nostre país?"

Els valencians volem viure bé. Volem una faena i una casa, i disfrutar amb la família, els amics i la festa. També ens agraden els diners, i si veiem l’oportunitat, l’aprofitem, com estos últims anys amb la compra-venda de pisos i terrenys.

Però, ara què? Amb l’euríbor pels núvols, les hipoteques són més cares que mai. Els sous no pugen, però se’ns anuncia una pujada del 15% en el preu del pa i dels productes bàsics. La gasolina no para de pujar, i les dades de l’atur són les pitjors en 10 anys. Si ens falta la faena, les conseqüències seran catastròfiques.

La solució és reestructurar l’economia. Cosa relativament fàcil. La construcció s’ha d’encaminar a la rehabilitació i a l’obra pública en lloc de la promoció d’habitatges, i s’ha de potenciar la indústria com a font de llocs de treball. La tecnologia, la investigació i la innovació han de ser paraules quotidianes en els cercles industrials. Això és responsabilitat privada dels empresaris. Però l’administració pública també ha de treballar: la indústria necessita ajuda moral, econòmica, en formació i en infraestructures. Sobretot en infraestructures.

Els valencians ens hem hagut de construir les nostres autovies amb els nostres diners. El govern valencià és el més endeutat d’Espanya. Ni els governs populars ni socialistes de Madrid ens han ajudat. Ara els empresaris de la foia demanen el tren. Al País Valencià només s’invertix el 2% del pressupost total de RENFE, tot i que representem el 12% de la població i del PIB espanyol. És vergonyós, però sobretot, injust.

El BLOC és un partit que sempre es planteja la mateixa pregunta per a planificar la seua política: “què li convé al nostre país?”. Tot el que es faça eixa mateixa pregunta és dels nostres. En este cas, són els empresaris de la foia, com ho van ser els ecologistes amb les eòliques. Volem uns trens que connecten les ciutats mitjanes del país amb València i Alacant: Villena, Alcoi, Ontinyent, Gandia i Benidorm han de quedar connectades per al transport de viatgers, però sobretot de mercaderies. La nostra aposta és el projecte europeu Ferr-med (vegeu http://www.ferrmed.com/).

I és que el BLOC és un partit que té vocació d’interclassista. Som gent diversa: socialdemòcrates, socialistes, cristiano-demòcrates, ecologistes, sobiranistes, eurocomunistes, social-cristians, federalistes, liberals... un partit flexible que té el seu centre de gravetat en el centre-esquerra, però que és capaç de bascular i atendre les reivindicacions dels valencians, ja siguen treballadors o empresaris, amb una sola idea en el cap: el benestar del país i de tota la seua gent.

Ferran-Octavi Martínez i Verdú

BLOC de Castalla

Enric Morera explica en Castalla la nova situació de les Corts Valencianes

Tino Bernabeu: "Ens ha promés ajuda legal en els temes que el col·lectiu de Castalla necessite".

La visita del secretari general del BLOC i diputat en les Corts Valencianes, Enric Morera, a Castalla el passat divendres 10 d'agost va reunir en el restaurant "el Viscayo" militants i simpatitzants procedents de Castalla, Onil, Biar i Banyeres de Mariola. En la reunió, Enric Morera va explicar que la nova situació del grup parlamentari de "Compromís pel País Valencià", amb la destitució de Glòria Marcos com a síndica portaveu, "clarifica la situació política valenciana, a on el BLOC és ja la tercera força municipal i lidera el tercer espai polític després de PP i PSOE".

El portaveu del grup municipal del BLOC, Tino Bernabeu, va destacar la disponibilitat total de Morera amb el col·lectiu de Castalla, i va anunciar que "Morera ens ha promés ajuda legal en els temes que el col·lectiu de Castalla necessite. Farem una oposició molt vigilant, i les il·legalitats que puga cometre l'equip de govern seran portades davant dels tribunals".

El BLOC reclama la posada en marxa d'un ticket per a la gratuïtat dels llibres de text

Tino Bernabeu: "Els llibres han de ser gratuïts per a tots els xiquets i xiquetes de Castalla, no només per als de primer i segon de primària".

El portaveu municipal del BLOC de Castalla, Tino Bernabeu, ha anunciat hui que presentarà una moció proposant la posada en marxa d'un ticket per a la gratuïtat dels llibres de text a tots els alumnes que cursen l'educació obligatòria primària i secundària. Bernabeu manifestava que "els llibres han de ser gratuïts per a tots els xiquets i xiquetes de Castalla, no només per als de primer i segon de primària com està fent el govern valencià".

El regidor nacionalista ha recordat que "esta proposta és una de les promeses electorals del BLOC, i anem a treballar a mort perquè siga una realitat". Segons Bernabeu, "tenim un estudi econòmic de la viabilitat del projecte, i el cost és el mateix que el salari de l'alcalde i de la tinent d'alcalde. Si hi ha diners per a pujar-se el sou, segur que també n'hi han per a pagar els llibres".

ENRIC MORERA VISITARÀ CASTALLA EL PRÒXIM DIVENDRES 10 D'AGOST

El secretari general del BLOC i diputat a les Corts Valencianes, Enric Morera, visitarà Castalla el pròxim divendres 10 d'agost.

Després de la visita, Enric Morera es reunirà en un sopar al restaurant "El Viscayo" amb militants i simpatitzants per analitzar la realitat nacional i local. Si voleu assistir, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres al correu electrònic castalla@bloc.ws.

Finalment, Morera assistirà amb Tino Bernabeu a "l'encierro" de la Vaca des de la seu del BLOC de Castalla, al carrer Biar.

Plenari 26/07/07

Este dijous 26 de juliol plenari a les 13:15 hores.

El BLOC demana l'emissió televisiva dels plenaris

Tino Bernabeu "Els ciutadans i les ciutanades de Castalla tenen dret a controlar el que decidixen els seus representants"

El portaveu del grup municipal del BLOC a l'Ajuntament de Castalla, Tino Bernabeu, ha demanat hui que els plenaris siguen emesos en directe per televisió. Segons Bernabeu "els ciutadans i les ciutadanes de Castalla tenen dret a controlar el que decidixen els seus representants. És la millor manera d'evitar abusos per part dels governants".

Tino Bernabeu ha reclamat que "l'Ajuntament ha de ser una institució molt més transparent que ara. S'ha de posar la informació a disposició dels ciutadans perquè cadascú es faça la seua opinió, en compte d'adoctrinar-los amb pamflets de cròniques partidistes pagats amb diners públics". Bernabeu ha proposat també que les actes de les sessions plenàries i de les comissions de govern siguen publicades a la web municipal.

D'altra banda, el regidor nacionalista ha demanat també que de manera transitòria, l'ajuntament contracte un traductor valencià-anglés "per tal que la regidora Susan McKenzie puga seguir els debats plenaris amb normalitat mentre aprén valencià com ens consta que està fent".

Los “sueldazos” de los señores alcaldes / EL MUNDO

El MUNDO, diumenge 15 de juliol de 2007, el text resaltat de color vermell no forma part de l’article original.

Más del 90% de los alcaldes de las capitales de provincia se han subido el sueldo tras el 27-M.
Las alarmas han saltado en los partidos políticos.

El PSOE ha forzado la dimisión de su primer edil en Mijas, Agustín Moreno, que se había adjudicado una nómina de 126.000 euros. IU ha pedido un pacto de Estado para poner fin a estos "escandalos". Por Francisco Nuñez

Ante la falta de una regulación legal, los alcaldes se han dado barra libre a la hora de establecerse su salario. En su primer pleno constituyente, los nuevos ayuntamientos procedentes del 27-M han interpretado de una forma sui generis la ley de Bases de Régimen Local, que determina que debe acometerse la organización de la entidad. Y lo primero que deciden es subir el sueldo de los ediles y del resto de la corporación.

Y aquí empieza el lío. Existe un pacto no escrito de que el alcalde debe cobrar como máximo un euro más que el primer funcionario con habilitación nacional del propio consistorio, en este caso, el secretario de la corporación, pero se lo han saltado a la torera.

Salvo excepciones, como por ejemplo Carlos Rojas, alcalde del PP en Motril (Granada), que ha renunciado a su sueldo de regidor para corregir el déficit del consistorio o la alcaldesa de San Lúcar de Barrameda (Irene García, del PSOE), que ha anunciado una reducción del 50% de su sueldo y de los cargos de confianza "para tratar de reconducir la delicada situación de las arcas municipales", la mayoria de los plenos municipales han acordado subidas espectaculares sin tener en cuenta el número de habitantes, los presupuestos o el nivel de deuda de la entidad.

Ante la alarma social que está cundiendo entre la población (el salario medio de los españoles se sitúa por debajo de los 20.000 euros), ya se ha producido la primera víctima. La ejecutiva del PSOE de Málaga ha exigido la dimisión de Agustín Moreno, alcalde de Mijas (Malaga). Moreno, médico y funcionario que en 2004 se convocó una plaza que acabó ocupando él mismo, se hábia ajustado un sueldo de 125.367 euros (en una localidad de menos de 57.000 habitantes) para encaramarse en el primer lugar del ranking nacional de los municipios mejor pagados. Por delante de Jordi Hereu, alcalde socialista de Barcelona (que percibe 117.398 euros, incluidos gastos de representación); Bonifacio de Santiago, edil del PP en Las Rozas (Madrid), con 101.875 euros, Alberto Ruiz Gallardón, responsable político de los populares en Madrid, con 100.743 euros de sueldo, Jesús Sepulveda, alcalde del PP de la localidad madrileña de Pozuelo de Alarcón, con 98.000 euros, o Antonio Barrientos, el edil socialista de Estepona (Málaga), con 97.210 euros.

De todas formas, a pesar de estas cifras, tanto Hereu como Gallardón son los alcaldes menos caros para sus ciudadanos por la contribución per capita a su sueldo. El alcalde de Barceloa le sale a cada habitante por 0,07 euros mientras que gallardón se convierte en unos de los alcaldes más baratos, ya que gobierna a casi 3,2 millones de madrileños con un coste individual de 0,03 euros. En el lado opuesto se encuentra Juan González, del PP, el edil de la localidad madrileña de Villanueva del Pardillo. Sus casi 11.000 habitantes tienen que pagarle 82.300 euros. Tocan a 7,8 euros por cabeza. Y el récord lo tiene el precio del alcalde murciano de Campos del Río (Ricardo Valcerde, del PSOE). Sus 2.061 habitantes le tienen que abonar 40.000 euros. Cada ciudadano deberá contribuir con 19,40 euros.

Hasta la última legislatura, los sueldos más elevados eran patrimonio de los responsables de las grandes ciudades. Sin embargo, se ha abierto el portillo en las pequeñas y medianas ciudades. Por ejemplo, Juan Serrato, el alcalde socialista de Gibraleón (Huelva), con 11.202 habitantes, se ha triplicado el sueldo hasta los 60.000 euros anuales brutos, el popular Carlos Carranza, de Zaratán (Valladolid), con 2.752 residentes, se ha subido el sueldo un 800%, hasta los 53.000 euros, y e socialista Antonio Cuevas, de Suflí (Almería), con 260 habitantes, se ha duplicado el salario (hasta los 16.000 euros "por dedicar hora y media al día al consistorio", según la oposición.

Ante estas situaciones, algunas de verdadero escándalo, parece que los partidos empiezan reaccionar. IU plantea un pacto de Estado entre todos los grupos políticos para corregir "los abusos". Sin embargo, Rosa Aguilar, la responsable de este partido en Córdoba, se ha subido el sueldo más de un 12%, hasta los 63.250 euros.

En un estudio realizado por este diario, entre los sueldos de los alcaldes de las capitales de provincia se confirma que els 92% -46 de los 50 ediles- se ha subido el sueldo con una media del 30%. En algunos casos, se observa una cierta ocultación de otros ingresos como gastos de representación, dietas por asistencia a plenos o a las comisiones de gobierno, participación en empresas municipales y en los consejos de las cajas de ahorro.

No se puede decir que haya surtido efecto en los ayuntamientos la ley de transparencia informativa del gobierno del Buen Gobierno, puesta en marcha por el Ejecutivo hace casi dos años. Sólo en las páginas web de los municipios de Barcelona y Bilbao aparecen los acuerdos municipales sobre los suledos de sus alcaldes y responsables políticos. Es el secreto mejor guardado, y cuando se solicita el dato, sólo se facilita el del sueldo bruto.

Los salarios de las alcaldías del medio centenar de capitales de provincias han subido por encima del 30%, a pesar de que la ley General de los Presupuestos Generales del Estado determina un incremento del IPC preisto (2%) para todos los salarios públicos. Por si fuera poco, el artículo 75 de la ley de Bases de Régimen Local vigente establece en su punto 2 que las retribuciones "seran incompatibles la de otras percepciones con cargo a los presupuestos de las Administraciones Públicas y de los entes, organismos o empresas de ellas dependientes". Sin embargo, hay alcaldes que perciben varios ingresos del municipio. Además, quienes han resultado electos para cargos de diputado nacional o autonómico, o senador, si bien rechazan al salario del edil, cobran también rentas en concepto de dietas por asistencia a plenos o comisiones de gobiero, con la ventaja añadida de que estos ingresos tienen la consideración de "indemnizaciones por razón de servicio" y no tributan a Hacienda.

En general, los sueldos de los ediles están recubiertos de una cierta nebulosa. Prácticamente ningún ayuntamiento informa que su regidor cobre por ejemplo gastos de representación (tienen el concepto fiscal también de dieta y no tributan al fisco). Quizá sea para que no se observe que el salario real es superior. Sólo los ayuntamientos de Barcelona y de Zaragoza indican que sus responsables cobran estos gastos. Y muy pocos, como el de Badajoz, señalan que su alcalde tiene a su disposición una tarjeta Visa Oro para hacer frente a gastos de desplazamientos, viajes o comidas.

Existe además la circunstancia de que muchos alcaldes proceden de la Administración (por ejemplo, la alcaldesa socialista de Badajoz es profesora desde hace 30 años). Pero en el sueldo bruto que se facilita, no se añaden los complementos que perciben como funcionarios por su antigüedad o por los complementos especificos y de destino (sí lo declara el edil de Salamanca por ejemplo), complementos que no reciben los que acceden al cargo y no son funcionarios.
Hay también otras corporaciones que, además de todos estos ingresos opacos, se garantizan revisiones futuras con el revestimiento político de que se actualizarán con los incrementos de la negociación colectiva de los empleados de la corporación.

Ante la falta de una normativa que regule los salarios, las corporaciones buscan argumentos administrativos para justificar sus sueldos. Por ejemplo, el alcalde de Málaga se ha adjudicado el mismo salario que un consejero de la Junta de Andalucía y el de Albacete se aplica la norma general de subirse un euro por encima del secretario de la corporación (otros se suben un 1% y otros un 5%). Pero también se buscan vericuetos en beneficio propio. Por ejemplo, el partido político Vecinos por Torrelodones (Madrid) denunció que su alcalde, Carlos Galbeño (pp), pretendía subirse el sueldo a más de 91.000 euros. Éste, sin embargo, argumentó que se aplicaba un pacto de 2003 de que el alcalde cobraría un euro más que el funcionario de habilitación nacional com mayor salario. Según este grupo político, Galbeño había subido la remuneración a ese funcionario en los últimos años para luego incrementar la suya. Al final, Galbeño ha decidido dejar su sueldo en 67.636 euros. Y como el batón de mando lo tiene quien lo tiene, la oposición en Segovia denunció que en la legislatura anterior el alcalde socialista (que repite mandato), Pedro Arahuetes (uno de los pocos casos que se conoce de compatibilizar su cargo de alcalde con el de concejal de urbanismo "Castalla es uno de estos casos"), determinó una paga extraordinaria para su equipo "por poner en marcha el ayuntamiento".

Algunas comunidades autónomas, como la Navarra o la de Baleares, han intentado poner orden a todo este caos salarial. Pero, al final, la autonomía administrativa de los ayuntamientos se ha impuesto y cada uno ha hecho lo que ha querido. Es cierto que la oposición ha desempeñado su papel, pero a nadie sorprende que en algunas corporaciones se haya aprobado la propuesta del equipo de Gobierno de subir los suledos a cambio de aumentar el número de liberados de la oposición que han pasado a cobrar el salario de los concejales.

Cuanto mayor es el número de habitantes, el sueldo de la primera autoridad civil resulta más barato. Y al revés. Así, de la cinquentena de capitales de provincia, a los 37.000 sorianos les sale a 1,6 euros por cabeza el pago de los 60.000 euros del sueldo de su alcalde. Le sigue los 1,4 euros que pagan los de Cuenca o el euro de los sevillanos, zamoranos o abulenses. De media, la remuneración de los regidores de estas capitales se ha situado por encima de los 70.000 euros.
La casuística es amplia eb toda España: el alcalde de Arnedo (Logroño), de 14.289 habitantes, va a cobrar 61.000 euros (cada arnedano apoquinará 4,3 euros), el de Algemesí, con poco más de 27.000 residentes, se ha fijado 91.000 euros (cobrará más que el de valencia, Castallón y Alicante), el de Mazarrón (Murcia), con 29.000 ciudadanos censados, llegará a los 84.000 euros, el de Alhaurín de la Torre (Málaga), con 20.500 habitantes, se ha establecido 75.362 euros, la alcaldesa de fuengirola (Málaga), con 63.000 residentes, se acerca a los 81.000 euros, el de Navalcarnero (Madrid), con 17.183 censados, recibirá 82.300 euros, el de alcalá de Henares (Madrid), con 198.000 habitantes, se ha asignado 96.000 euros, y el de Calviá (Mallorca) se ha subido un 50% hasta los 90.000 euros.

Según Montserrat Muñoz, responsable de Política Municipal y Autonómica de IU, "hay que llegar a un acuerdo entre todos los partidos políticos para que se establezcan unos límites para estos sueldos. La ausencia de una regulación legal ha permitido que se hayan aprobado salarios que en ocasiones causan escándalo".

En Estados Unidos el presidente es el empleado público que más gana. En España,
Jose Luis Rodríguez Zapatero tiene unos ingresos de 89.303 euros, muy por debajo
de por ejemplo los presidentes de las altas instituciones del Estado, de los
dirigentes autonómicos y de los locales. Eso, sí dispone de 558.000 euros para
gastos de protocolo y representación. /Sergio González

1

	Ayuntamiento	Alcalde	Partido político	Nº habitantes	Sueldo anual (en euros)
1	Barcelona	Jordi Hereu	PSC-PSOE	1.593.075	117.398
2	Madrid	Alberto Ruiz Gallardón	PP	3.155.359	100.743
3	Bilbao	Iñaki Azkuna	PNV	353.173	92.873
4	Zaragoza	Juan Alberto Belloch	PSOE	647.373	92.414
5	Valladolid	Francisco Javier León de la Riva	PP	321.001	91.000
6	Valencia	Rita BArberá	PP	796.459	90.296
7	Castellón	Alberto Fabra	PP	167.455	86.000
8	Vitoria	Patxi Lazcoz Basgorri	PSE-PSOE	226.490	85.570
9	Oviedo	Gabino de Lorenzo	PP	212.174	84.586
10	Tenerife	Miguel Zerolo	CC	221.567	84.445
11	San Sebastian	Odón Elorza	PSE-PSOE	182.930	82.091
12	Huelva	Pedro Rodríguez	PP	145.150	81.014
13	Lleida	Ángel Ros	PSC-PSOE	124.709	80.845
14	Málaga	Francisco de la Torre	PP	558.287	77.678
15	Badajoz	Miguel Ángel Celdán	PP	143.019	73.500
16	Santander	Iñigo de la Serna	PP	183.955	72.416
17	Alicante	Luis Díaz Alperi	PP	319.380	72.000
18	Murcia	Miguel Ángel Cámara	PP	409.810	72.000
19	Ourense	Francisco Rodríguez Fernández	PSOE	108.358	72.000
20	Almería	Luis R. Rodríguez-Comendador	PP	181.702	71.005
21	Salamanca	Julián Lanzarote	PP	160.331	70.872
22	Las Palmas (GC)	Jerónimo Saavedra	PSOE	378.628	68.148
23	Cuenca	Francisco Javier Pulido	PP	49.912	68.000
24	Coruña	Javier Losada	PSOE	243.349	66.942
25	Burgos	Juan Carlos Aparicio	PP	172.421	66.942
26	Cádiz	Teófila Martínez	PP	131.813	66.942
27	Guadalajara	Antonio Román Jasananda	PP	73.719	66.492
28	Ciudad Real	Rosa Romero	PP	69.063	66.476
29	Granada	José Torres Hurtado	PP	236.932	65.977
30	Zamora	Rosa Valdeón	PP	704.453	64.950
31	Sevilla	Alfredo Sánchez Monteseirín	PSOE	704.453	64.459
	Castalla	Jose Luís Prats Hernandez	PP	9.331	64.400
32	Albacete	Manuel Pérez Castell	PSOE	159.518	63.434
33	Córdoba	Rosa Aguilar	IU	321.164	63.250
34	León	Francisco Fernández Álvarez	PSOE	136.414	63.206
35	Lugo	José López Orozco	PSOE	92.271	63.000
36	Palma de Mallorca	Aina Calvo	PSOE	375.773	62.356
37	Pamplona	Yolanda Barcina	UPN	193.328	61.982
38	Girona	Anna Pagans	PSC-PSOE	86.672	60.924
39	Segovia	Pedro Arahuetes	PSOE	55.942	60.824
40	Toledo	Emiliano García Page	PSOE	75.533	60.389
41	Cáceres	Mª Carmen Heras	PSOE	89.029	60.200
42	Pontevedra	Miguel Ángel Fernández Lores	BNG	79.372	60.000
43	Soria	Carlos Martínez	PSOE	37.200	60.000
44	Jaén	Carmen Purificación Peñalver	PSOE	116.540.	59.044
45	Logroño	Tomás Santos Munilla	PSOE	144.935.	58.000
46	Ávila	Miguel Ángel García Nieto	PP	52.612	56.000
47	Huesca	Fernando Elboj	PSOE	48.530	48.686
48	Teruel	Miguel Ferrez Górriz	PAR	33.228	47.000
49	Palencia	Heliodoro Gallego	PSOE	81.439	46.057
50	Tarragona	Josep Félix Ballesteros	PSC-PSOE	128.152	33.264

Patricia Pato / EL MUNDO

El PP es repartix sous mai vistos en Castalla

Els sous dels regidors durant estos 4 anys són:

- Jose Luis Prats: 5367 € (quasi 900.000 pessetes) al mes

- Jose Lino Rico: 3024 € (més de 500.000 pessetes) al mes

- Sabina Santonja: 3024 € (més de 500.000 pessetes) al mes

- Els altres 6 regidors del PP: 461 € (76.000 pessetes) al mes

TOTAL SOUS REGIDORS PP: 2.356.000 pessetes al mes

- Assignació a cada grup:
PP: 375 € (fixe) + 2254 € (per tenir 9 regidors) = 2.629 € anuals
PSOE: 375 € (fixe) + 751 € (per tenir 2 regidors) = 1.126 € anuals
BLOC: 375 € (fixe) + 751 € (per tenir 2 regidors) = 1.126 € anuals

- Assignació individual per cada regidor (màxim 240 € al mes):
Per cada plenari 60 €
Per cada comissió 30 €

El BLOC aconseguix 18 alcaldies en la constitució dels Ajuntaments

El BLOC ha aconseguit 18 alcaldies en tot el País Valencià, consolidant-se com la tercera força municipal, només superada per PP i PSOE. Esquerra Unida ha quedat amb només 3 alcaldies a tot el País Valencià.

A les 18 alcaldies cal sumar els prop de 70 governs municipals en els que el BLOC té regidors amb delegacions gràcies als 300 regidors aconseguits. I per primera volta, els dos diputats aconseguits a les Corts Valencianes: Enric Morera i Josep Maria Pañella.

Llistat d'alcaldies del BLOC:

Gaianes: Ismael Seguí Hernàndez
Muro: Rafael Climent Gonzàlez
Agullent: Jesús Pla Herrero
Albalat dels Tarongers: Filiberto Prats Asensi
Segart: Vicent de Paül Garriga
Sueca: Joan Baldoví Roda
Xeresa: Tomàs Ferrandis Moscardó
Guardamar de la Safor: Josep Martínez Moncho
Palmera: Àlvar Català Muñoz
Potries: Joan Ferran Monzó Peiró
Benidoleig: Josep Vicent Pons Peris
Xàbia: Eduard Monfort Bolufer
Benifairó de la Valldigna: Jesús Ferrando Peris
Almoines: Vicent Ribes Albert
Palma de Gandia: Roser Frasquet Escrivà
La Xara: Josep Fornés Pérez
La Llosa de Camatxo: Francesc Costa Llàcer
Quatretonda: Rafael Benavent Vidal

El BLOC oferix col·laboració i consensos a Camps en els grans temes de País Valencià

El secretari general del BLOC i portaveu adjunt de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera, ha proposat a la portaveu de Compromís, Glòria Marcos, que en el seu discurs al debat d'investidura de Francisco Camps el pròxim dilluns, plantege al candidat del PP consensos en matèria d'aigua, urbanisme, tren d'alta velocitat, serveis socials i finançament autonòmic. Morera ha destacat la necessitat se superar "una etapa de crispació" per tal que la VII legislatura "siga una legislatura productiva i servisca per abordar i solucionar problemes".

El nou Ajuntament

Dissabte es va constituir el nou Ajuntament de Castalla, amb moltes novetats: nou alcalde, un segon regidor per al BLOC i també per al PSOE, i la primera regidora britànica. Esperem que no siguen les úniques novetats, i que tots estos canvis siguen també l'inici d'una etapa de participació, diàleg i treball conjunt, desconegut durants els últims anys.